Los aminoacids son subretot utilizats en medecina per preparar d'infusions d'aminoacids compausats e coma agents terapeutics dins la sintèsi de medicaments polipeptids. I a mai de cent aminoacids utilizats en medecina, dont 22 aminoacids formators de proteïna-e mai de 100 acids amino non-formators de proteïna-.
Las preparacions compausadas compausadas de multiples aminoacids jògan un ròtle crucial dins la nutricion intravenosa modèrna e la terapia dietetica elementala, en mantenent activament la nutricion dels pacients malauts critics e en salvant lor vida, çò que ne fa un produch farmaceutic indispensable dins la medecina modèrna.
L'acid glutamic, l'arginina, l'acid aspartic, la cisteïna, l-DOPA, e d'autres acids aminats pòdon èsser utilizats individualament per tractar divèrsas malautiás, subretot las malautiás del fetge, los desòrdres gastrointestinals, l'encefalopatia, las malautiás cardiovascularas, e las malautiás respiratòrias, e tanben per melhorar la vitalitat, la nutricion pediatrica, la vitalitat e la pediatria desintoxicacion. De mai, los derivats d'aminoacids an mostrat de promessas dins lo tractament del càncer.
La base material de la vida
Las proteïnas son la basa materiala de la vida; la vida es una forma d'existéncia proteïca. L'unitat de basa de la proteïna es l'aminoacid. Una manca de quin acid aminat que siá essencial pòt menar a de foncions fisiologicas anormalas, perturbar lo metabolisme normal, e fin finala causar de malautiás. Quitament una manca de certans aminoacids non-essencials pòt causar de desòrdres metabolics. Per exemple, l'arginina e la citrullina son crucialas per la formacion d'urèa; una ingesta insufisenta de cistina pòt provocar una diminucion de l'insulina e un sucre sanguin elevat. De mai, lo besonh de cistina e d'arginina aumenta significativament après lo traumatisme; una deficiéncia pòt empachar la sintèsi de proteïnas quitament amb pro d'energia.
Lo besonh adult d'aminoacids essencials es d'aperaquí 20%–37% del besonh de proteïnas. Los aminoacids jògan un ròtle indispensable dins los aliments; d'unes son d'agents aromatizants, d'unes son de fortificators nutricionals, e d'unes melhoran lo sabor, entre d'autres.
1. Lo gost dels aminoacids La màger part dels aminoacids an un gost, contribuissent a de sabors coma aigre, doç, amarg e astringent dins los aliments. Lo triptofan es non-toxic e fòrça doç; el e sos derivats son d'edulcorants prometeires. Qualques aminoacids mens solubles dins l'aiga an un gost amar e son de produchs de l'idrolisi de las proteïnas pendent la transformacion alimentària.
L'acid glutamic se tròba subretot dins las proteïnas vegetalas e pòt èsser obtengut en idrolizant lo gluten del blat. L'acid glutamic possedís a l'encòp de sabors aigre e umami, amb l'acidesa essent lo gost predominant. Quand es corrèctament neutralizat amb d'alcali, forma de glutamat monosòdic (MSG); après la formacion de sal, lo gost aigre del glutamat desapareis, e la sabor umami s'intensifica. Lo MSG es lo compausant principal del glutamat monosòdic, un potenciador d'umami largament utilizat.
2. Un dels precursors del sabor La reaccion carbonil-amina entre aminoacids e sucres es un factor crucial dins lo desvolopament de l'aroma e de la color dins la transformacion alimentària. Pendent aquela reaccion, qualques aminoacids e sucres son consomats, en generant de compausats de sabor. Los aminoacids pòdon tanben se descompausar al moment de caufar per produire certans compausats de sabor, o èsser descompausats per de bacterias per produire de substàncias de sabor fòra-. Doncas, los aminoacids son de precursors dels compausats de sabor e tanben de nutriments per las bacterias d'espoliacion.